Anatomia
de la fusta
La fusta està composta de cèl·lules, que formen teixits amb diferents funcions, a aquests teixits se’ls crida: floema i xilema.
El xilema o tronc és el conjunt de vasos conductors, tràquees i traqueida, constituïts per cèl·lules mortes, pels quals circula la saba bruta des de les arrels fins a les fulles i tiges verdes. L’aigua i les sals minerals que absorbeixen les arrels formen la saba bruta.
Les cèl·lules llenyoses poden ser longitudinals o horitzontals: les primeres es troben en el mateix sentit longitudinal de l’arbre, i les segones en el sentit transversal.
El floema o líber és el conjunt de vasos conductors, tràquees, constituïts per cèl·lules vives, pels quals circula la saba elaborada des de les fulles i les tiges verdes fins als òrgans consumidors, tals com són els fruits o les flors. La saba elaborada és la matèria orgànica, la glucosa, que obté la planta quan converteix la saba bruta amb l’ajuda de la llum i el CO2. A aquest procés se li anomena fotosíntesi.
El floema es troba en la part més externa de la fusta. Les cèl·lules no es poden veure a simple vista, ja que tenen una grandària que oscil·la entre 25 i 50 micres. Estan limitades per una paret cel·lular, formada per una sèrie de capes amb característiques pròpies i constituïdes per cel·lulosa i lignina, principalment, que li donen més consistència.
L’escorça és la zona externa, rugosa i impermeable de l’arbre, i està dividida en externa i interna.
L’escorça externa es diu suro, i és un teixit mort. La seva funció és protegir el tronc.
L’escorça interna es diu floema o líber, i la seva funció és produir nova escorça, que el tronc necessita cada vegada que cada augmenta el seu diàmetre. L’escorça del primer any de vida de l’arbre, no podria envoltar el mateix arbre després de deu anys.
Sota l’escorça -i formant una capa completa al voltant de totes les branques i el tronc-, existeix una prima capa de teixit que es coneix amb el nom de cámbium. Aquest teixit pel seu costat exterior origina el líber (o escorça interior), i pel costat interior dóna origen als anells de creixement.
Anells
de creixement
Els anells de creixement són anells concèntrics, de diversos colors i es troben en posició alternada. Cadascun d’aquests anells corresponen al creixement de l’arbre durant un any. Són diferents en les coníferes i en les latifoliadas.
A les coníferes cada anell està format per dues bandes de diferent color: una clara, corresponent a la fusta formada a l’inici del període de creixement; i una més fosca, generalment més prima que l’anterior, que correspon a la part final del seu creixement.
A les latifoliadas els anells es distingeixen per la presència de bandes concèntriques formades per orificis de reduït grandària, però visibles a simple vista i que corresponen a la fusta formada al principi del seu desenvolupament; seguidament trobem una altra part, generalment amb pocs orificis i de menor diàmetre que els anteriors, i que correspon a la part final del seu creixement.
L’activitat del cámbium s’inicia a la primavera, perdura tot l’estiu, sofreix una pausa durant la tardor i l’hivern, i torna a reprendre a la primavera següent.
Cèl·lules
llenyoses
Dins de la fusta, pròpiament dita, les cèl·lules llenyoses presenten tres funcions:
Aquesta capa es troba en la part externa de la fusta, té una coloració clara i està formada per cèl·lules vives, a les quals els arriben nutrients del floema a través dels radis llenyosos, que s’originen des de la perifèria i a partir del cambium, i travessen horitzontalment el tronc.
Segons cada espècie, edat i condició de desenvolupament de l’arbre, pot tenir un grossor que va des d’uns 12 mm fins a uns 75 mm.
Dins de l’albura trobem el duramen, que està format per cèl·lules mortes.
Normalment conté més humitat i dura més que l’albeca, ja que se li han anat impregnant olis, resines, gomes i altres substàncies que li proporcionen duresa i una coloració fosca.
Totes aquestes substàncies, olis i resines són el resultat de transformacions químiques de les cèl·lules que moren en l’albeca.
La proporció de l’albura i el duramen, així com la seva diferenciació, varia molt entre les diferents espècies de fusta.
La medul·la és la part central del tronc.
Altres
elements
Encara hi ha dos elements més que es troben dins del tronc i també son importants:
Canal resinós
Les cèl·lules epitelials d’aquest conducte s’encarreguen de segregar resina..
Aquesta és la responsable que la fusta tingui una olor característica i que de vegades sigui astillosa al treballar-la.
Aquest canal només és visible a les coníferes.
Parènquima
És un teixit format per cèl·lules que tenen una paret cel·lular prima.
La seva funció és emmagatzemar substàncies de reserva.
