Fustes
dures
La fusta dura, que correspon als boscos de frondoses o latifoliades, té una major complexitat que la fusta tova, de les coníferes.
Està constituïda per un major nombre de tipus de cèl·lules adequades per a complir diverses funcions fisiològiques específiques.
Així, els vasos llenyosos són els responsables de la conducció de la saba bruta, les fibres ho són de la resistència mecànica de la fusta i les cèl·lules del parènquima acumulen les substàncies de reserva. D’altra banda, els radis llenyosos són multiseriats -és a dir, estan formats per diverses files de cèl·lules-, en alguns casos els radis són fàcilment visibles a simple vista i poden presentar-se en disposició estratificada.
Fustes
toves
La fusta tova posseeix una estructura anatòmica molt més simple, on l’element principal són les traqueides, que realitzen a l’hora dues funcions:
Els radis llenyosos estan formats per traqueides, i són uniseriats -és a dir, estan formats per una filera de cèl·lules- i no presenten una disposició estratificada com podien presentar els radis de la fusta dura.
Normalment, el centre dels radis està ocupat per un canal resinífer.
Els arbres que proporcionen la fusta tova són principalment les coníferes i el seu creixement és molt més ràpid que les frondoses que proporcionen la fusta dura.
Fustes
semi-dures i semi-toves
Dins de la divisió de fustes dures i toves existeixen encara dos tipus més de classificació: la fusta semi-tova i la fusta semi-dura.
Aquesta segona divisió que trobem tant en les fustes toves com en les fustes dures, ve determinada per les densitats de les diferents fustes.
Aquesta característica és deguda a les condicions en les quals l’arbre ha crescut. Per exemple, dins de les fustes dures tenim la bobinga i el faig, però aquesta segona és considerada semi-dura. Això vol dir que tindrà menys densitat.
